Els Arcs - Escola de Secundària – Fundació Privada

Portes-Obertes2020_01
Portes-Obertes2020_01
Info-Incripcio_02
Info-Incripcio_02
Portes-Obertes2020_01
Portes-Obertes2020_01
Visita-informativa_02
Visita-informativa_02
Info-Incripcio_01
Info-Incripcio_01
banner_03
banner_03
Portes-Obertes2020_02
Portes-Obertes2020_02
banner_07
banner_07
Portes-Obertes2020_02
Portes-Obertes2020_02
Info-Incripcio_01
Info-Incripcio_01
Visita-informativa_02
Visita-informativa_02
Info-Incripcio_01
Info-Incripcio_01
Portes-Obertes2020_02
Portes-Obertes2020_02
banner_01
banner_01
Info-Incripcio_02
Info-Incripcio_02
Portes-Obertes2020_01
Portes-Obertes2020_01
Info-Incripcio_02
Info-Incripcio_02
Portes-Obertes2020_01
Portes-Obertes2020_01
Research
Research
Slogans
Slogans
Portes-Obertes2020_02
Portes-Obertes2020_02
banner_04
banner_04
Visita-informativa_02
Visita-informativa_02
Portes-Obertes2020_01
Portes-Obertes2020_01
Research
Research
banner_02
banner_02
Portes-Obertes2020_02
Portes-Obertes2020_02
Info-Incripcio_01
Info-Incripcio_01
Portes-Obertes2020_02
Portes-Obertes2020_02
banner_05
banner_05

MÉS HISTÒRIES DE VIDA AMB AUXILIA

Aquest any, a projectes hem iniciat una nova col·laboració, aquest cop amb l’Associació de voluntaris per a la inserció social i cultural de persones amb discapacitat física Auxilia.

Hi hem anat 3 tardes i ha estat una experiència extraordinària.

El primer dia que hi vam anar, vam fer uns jocs tots junts per conèixer-nos. El primer es deia, “la teranyina”. Es tractava que una persona tingués una “bola” de llana a la mà i digués el seu nom. Aleshores, havia de decidir a qui volia passar-li la troca i dir el seu nom. Llavors, agafava una punta del fil i tornava a passar la “bola”, de manera que entre ella i la persona a qui li havia passat, quedava una corda de llana tensada. Un cop tothom havia dit el seu nom i li havia passat a algú la llana, ja teníem la teranyina feta, però llavors el que havíem de fer era desfer-la de manera ordenada. És a dir, a l’inrevés, en comptes de dir el seu nom, havíem de dir el nom de la persona que ens l’havia passat anteiorment. Així ja ens coneixíem.

Seguidament, vam fer una nova activitat. Aquest cop l’Albert llegia uns papers que havíem fet a classe on vam escriure unes tres o quatre característiques nostres perquè ells ho poguessin endevinar. I com que ja sabien més o menys els nostres noms, a part d’identificar de qui es parlava, havien de dir el seu nom. Aquell moment a mi em va semblar molt maco perquè estàvem nosaltres allà dempeus i cada cop que sortia una descripció, la persona que ho endevinava, es quedava el paperet i nosaltres, ens anàvem asseient. Aquest va ser el nostre primer dia a Auxilia. Jo crec que va ser un moment molt divertit tant per ells com per nosaltres. 

El segon cop que hi vam anar, va ser la setmana següent. Com que ja ens coneixíem una mica, va ser encara més maco, perquè ells van començar a agafar confiança en nosaltres i nosaltres en ells. El que vam fer llavors va ser parlar d’un en un. Cadascú de nosaltres es va acostar a un d’ells i els vam preguntar coses de la seva vida, i nosaltres els en vam explicar de la nostra. Acabàvem de conèixer aquestes grans persones

Quan vam sortir, pel camí de tornada, tots ens vam estar explicant el que ens havien dit de les seves vides i vam veure que tots ells tenien unes vides extraordinàries.

I encara ens quedava la tercera trobada. Quina il·lusió!

En aquest projecte estem aprenent moltes coses la majoria de les quals són molt més importants que el que puguem aprendre a l’aula: això sí que són històries de vida!

No sabem com agrair a l’associació Auxilia que ens hagin donat aquesta oportunitat meravellosa de compartir el temps amb ells. Aquesta col·laboració ha estat molt maca. Esperem continuar-la en el futur, i us animem a tots els que encara no heu pogut viure una experiència així, que ho feu. Ells necessiten voluntaris i cadascú de nosaltres necessita viure el fet de ser voluntari algun cop a la vida.

Moltes gràcies a tots!

(Llegiu el poema del Javier)

Gala Viñas