Les darreres setmanes del trimestre vam llegir Els incendiaris, de David Cirici. Vam començar fent lectura en veu alta a totes les classes de 3r i 4t i durant les vacances de Nadal vam acabar la novel·la amb lectura individual. En tornar vam fer un exercici de reflexió: què tenen en comú les mares dels tres protagonistes? Com seria la trama si l’haguéssim coneguda des dels ulls del Munir? És el Daniel el motiu del canvi del Soren? Quines escenes racistes i masclistes apareixen entre els protagonistes? Per què no hi ha guions als diàlegs?

Els alumnes hi van pensar i van acabar redactant una pregunta que els agradaria fer a David Cirici sobre la seva novel·la. 

El passat divendres dia 20 el mateix autor va venir a l’escola i va poder parlar amb tots els alumnes. Els va explicar que el procés d’escriptura és un procés egocèntric i totalment individual. Acostumats com estem actualment al treball cooperatiu, a la socialització a compartir… cal deixar un espai per pensar de manera individual i valorar tant el procés d’escriure com el de llegir. 

Ens va explicar que la novel·la d’Els Incendiaris és una de les que més ha trigat en escriure i ens en va recomanar d’altres, algunes seves i d’altres, clàssiques. 

Molsa exposa un dels moments més importants de la seva vida, però des dels ulls d’un gos. L’olor del desig també té un punt de vista interessant, el d’un invident. I El setè àngel, premi Sant Jordi del 2017, mostra el conflicte dels refugiats de Síria. 

A més, ens va recomanar Cien años de soledad de Gabriel García Márquez o L’amant de Marguerite Duras. I és que llegir té un component addictiu, com més llegeixes més ganes de llegir tens i, és evident, que escriure també l’hi té.

Gràcies, David, per haver-nos ajudat a despertar-lo!