Com cada any, a principis de febrer celebrem la Jornada de Portes Obertes. És un moment molt bonic, de molta feina, molts nervis, però també molta il·lusió. Il·lusió de veure l’escola tan maca i tan plena. Dissabte dia 7, el temps ens va acompanyar i el sol ho va fer tot més bonic. Professors motivats ensenyant les aules, alumnes engrescats fent de guies i responent preguntes i moltes famílies noves que ens volien conèixer. Ens va fer gràcia que vinguessin exalumnes a veure’ns… “Res, hem vingut a saludar” i és que l’escola també és una mica seva i la Jornada de Portes Obertes la vivim com una festa.

Va ser una jornada molt bonica, els futurs alumnes de primer van escoltar atents tot el que els vam explicar de la secundària i tothom va poder gaudir del “Mamma Mia” que van tocar en acabar l’orquestra i el cor. I és que… Mamma mia, how can I resist you?

A projectes de segon estem treballant els oficis antics. Estem una mica amoïnats perquè la cultura del comprar-llençar-comprar ens ha portat a deixar de costat molts oficis especialitzats. Actualment costa molt de trobar un bon boter, un rellotger, un ferrer i, fins i tot un fuster.

Vam proposar als alumnes de segon que fessin una investigació sobre els oficis en perill d’extinció i això ens va portar a organitzar una Fira d’oficis. Vam escriure a totes les famílies demanant informació sobre oficis familiars i vam recollir informació sobre artesans de rajoles hidràuliques, segells, ferrers, instruments musicals i un llarg etcètera.

Vam organitzar una fira amb els que ens ho podien venir a explicar i, tot i que va ser difícil tenir la disponibilitat de tots els interessats, els que sí que van poder venir ens van explicar amb il·lusió l’amor pels oficis. Va ser una tarda molt interessant. Esperem saber transmetre aquest valor a la nostra exposició que podreu visitar a Can Castelló a partir del 9 de març.

Els passats 28, 29 i 30 de gener, 20 alumnes de 3r i 4t d’ESO vam tenir l’oportunitat de participar en la Hackató CIC-MIT d’enguany. Al campus de la UPC, durant aquests tres dies esgotadors es van produir una col·lecció extensa de projectes diversos, fruit del treball en equip i l’esforç incessant dels participants.

La Hackató és un esdeveniment organitzat pel CIC en col·laboració amb el MIT (Massachusetts Institute of Technology) on alumnes de diverses escoles de Barcelona i els seus entorns formem equips i desenvolupem projectes d’enginyeria durant tres dies. Aquest any, complint el 10è aniversari del programa, s’ha dividit la Hackató en tres seus diferents: a l’ETSEIAAT de Terrassa, la Facultat d’Informàtica i la d’Enginyeria Industrial (ETSEIB) de la UPC.

En arribar la primera jornada, hi havia molta incertesa. Fins i tot aquells que ja hi havíem assistit l’any anterior sentíem aquells nervis tan característics del primer dia. Tot i això, de seguida vam començar a fer activitats en grup per intentar trencar el gel i fomentar la creativitat. A poc a poc les idees van anar agafant forma fins al punt que vam començar a treballar. La tarda va ser força tranquil·la, però tots vam sortir entusiasmats davant el potencial dels respectius projectes.

El segon dia va ser probablement el més intens. Gairebé sis hores de feina, només vam parar a esmorzar i dinar. Alguns grups portaven el projecte força avançat, però la majoria estàvem cada cop més estressats davant cada nou obstacle, ja que ens vèiem confrontats amb el temps limitat que teníem. Tot i les incomoditats, la majoria vam gaudir d’una jornada molt productiva i entretinguda, en part gràcies als mentors, que ajudaven en tot moment.

Divendres, només arribar, vam tenir unes hores per acabar de polir els projectes i fer-los dignes de presentació, ja que a la tarda ens havíem de reunir tots a la FIB per preparar una gran exposició de tots els projectes de les tres seus de la Hackató.

Hi va haver molt públic i tothom estava molt impressionat amb la creativitat i qualitat de tots els robots, cotxes i altres projectes que s’havien elaborat. En resum, van ser tres dies molt productius, i una gran ocasió per aprendre a pensar diferent, superar cada repte que se’ns proposava, i explorar el món de l’enginyeria des d’un punt de màxima creativitat i treball en equip. Una hackató apassionant!

Alec D. i Olivia R.

A ciències naturals de primer estem estudiant geologia: com es va formar l’Univers? De què està feta la Terra? Com són la geosfera, la hidrosfera i l’atmosfera?

Quan hem començat amb la hidrosfera, hem après que hi ha un cicle natural de l’aigua, però els humans també la utilitzem en la vida diària. És important que la retornem al medi ambient per a reduir el nostre impacte. Abans, però, cal que la depurem.

Hem anat al laboratori a simular el que fan a una planta depuradora d’aigua. Hem fet un tractament físic i químic a una aigua bruta per eliminar-ne les olors i totes les partícules en suspensió.

És important que siguem conscients del nostre impacte en el medi ambient perquè la nostra actuació sigui el més sostenible possible.

A l’escola, entenem l’avaluació com una part molt important del procés d’aprenentatge el centre del qual és l’alumne. Per això és bo que en diferents moments del curs ens aturem i reflexionem sobre com aprenen els nostres alumnes.

Els alumnes han de saber què estan aprenent, per què és important i quin serà el proper pas. Els professors tenim la responsabilitat d’ensenyar-los a fer aquesta reflexió. Per això, hem elaborat una fitxa on hi hem recollit aquells aspectes que des de totes les matèries considerem importants; els hem demanat que hi responguin i s’autoavaluïn. Saben què estan fent bé? Què poden fer per canviar el que no surt tan bé? Estan disposats a fer-ho? Paral·lelament, els equips docents ens hem reunit per parlar-ne detingudament. Com els veiem a classe? Hi ha alguna qüestió que cal que tinguem en compte?

Ara és un bon moment per aturar-nos i pensar-hi una mica i emprendre la segona part del curs amb energia i amb voluntat d’aprendre més i millor. Confiem que així serà.

Després d’unes quantes setmanes de treballar temes com el procés tecnològic, l’origen dels materials i les seves propietats i els requisits que han de complir les estructures, hem començat l’esperat projecte del pont de paper.

Els alumnes de Tecnologia-Taller s’han organitzat en grups per a treballar de manera col·laborativa el disseny i la construcció del pont.

Durant diverses sessions, s’han posat en pràctica les diferents fases del procés tecnològic: primer plantejant el repte, pensant idees i fent el disseny per després passar a la construcció de l’estructura amb cilindres de paper. L’han rigiditzat basant-se en el mètode de la triangulació per, finalment, passar a l’avaluació.

Amb les proves de resistència hem pogut comprovar que tots els ponts han estat capaços de suportar de 8 a 13 kg sense problemes.

Repte superat! Moltes felicitats per la bona feina feta.

Sabem identificar les nostres emocions?

Aquesta és la primera pregunta que ens ha fet la dinamitzadora del taller d’emocions a les tres tutories de 1r. Ens ha fet interioritzar les diferents emocions que sentim en el nostre dia a dia, així com pensar en com reaccionem davant de situacions que ens fan estar tristos, contents, enfadats, sorpresos, temerosos…

I això ens ha portat a parlar de les relacions amb els altres i de les nostre habilitats socials. Ens hem adonat que tot està relacionat i que si tenim un bon coneixement de les nostres emocions i sabem gestionar-les bé, la manera de relacionar-nos amb els amics, companys i família segur que millorarà.

Ha estat una activitat de tutoria molt interessant!

A l’escola creiem que el treball cooperatiu és un dels puntals de l’aprenentatge, per això, els professors treballem de manera cooperativa entre nosaltres, amb els claustres de les nostres escoles de primària i, també, amb les altres escoles del districte.

El grup de “Xarxes pel canvi” va canviar a “Xarxes per a la millora educativa”. És un espai de reflexió conjunta per a millorar la qualitat de l’educació. Durant el curs 2025-2026 l’objectiu és la millora de la competència lingüística. I és que la comunicació és el pilar més important de tot el que fem i com ens relacionem amb els altres. Tots som professors de llengua, des del punt de vista que som un model per als nostres alumnes i que el procés cognitiu i el llenguatge sempre van plegats.

Un bon repte per continuar-hi pensant.