La passada setmana del 10 de novembre va ser la Setmana de la Ciència aquí a l’escola Els Arcs. Després de nombroses activitats durant la setmana al voltant de la ciència, per fi va arribar divendres, i amb ell, el dia de la famosa Fira de la Ciència. Però abans d’entrar en aquesta activitat tan especial, primer s’ha de fer un seguiment dels passos previs a aquest esdeveniment.

Setmanes abans de la fira, els alumnes van ser proposats a presentar un experiment als seus professors de Naturals, i després, amb la seva aprovació, es podia passar a gravar un vídeo fent l’experiment pas a pas i explicant el perquè del que passava. Tots els vídeos presentats es veurien a les classes per tal de fer unes votacions en diferents categories que servirien per després atorgar uns premis més endavant. Al cap de poques setmanes, ja es va acabar el termini per enviar els vídeos, i els professors es van dedicar a mirar-los tots i, seguidament, decidir quins experiments baixarien al poliesportiu el dia de la fira a exposar-se a la resta d’alumnes. Després d’aquesta tria, que mai és fàcil, es va avisar els alumnes de 8 experiments perquè es preparessin les seves exposicions.

A part dels 8 experiments, també tenien una taula per exposar els Ecodelegats, que, per si no ho sabíeu encara, són un grup d’alumnes voluntaris de l’escola que es reuneixen setmanalment per conduir projectes perquè la nostra escola sigui sostenible i per conscienciar els companys de com cuidar el nostre planeta. Van penjar cartells dels seus projectes més importants, com l’OliPot, el Boc n’ Roll, i el projecte “Mobilitza’t per la Selva” de la fundació Jane Goodall, i es van preparar per explicar-los als alumnes que anessin passant per la seva taula.

La fira va ser tot un èxit. Entre l’esforç de tots es va poder fer una activitat lúdica i divertida en què tant els alumnes que miraven l’experiment com els que feien l’exposició gaudien de la ciència, compartint descobriments, preguntes, i fins i tot algun imprevist que ho feia tot encara més emocionant i demostrava que, al final, experimentar també és aprendre dels errors i saber superar-los. En definitiva, va ser una experiència que ens va apropar a la ciència d’una manera diferent i molt especial.

Olivia R. 4t

El dimarts 18 de novembre els alumnes de 4t d’ESO vam assistir a una xerrada de l’Òscar Font sobre criptografia. L’Òscar ens va ensenyar a codificar i a desxifrar, però també que tot el nostre món està encriptat, tot i que moltes vegades no ens n’adonem i ens va encoratjar a descobrir-ho sense tenir por de les matemàtiques que s’hi amaguen darrere!

L’Oscar Font, músic de professió, es dedica a divulgar coneixement criptogràfic arreu del món, tant si és a la NSA dels Estats Units com si és als Mossos d’Esquadra, o a la nostra escola. Obre la xerrada amb la impactant notícia del fet que la criptografia, tot i que sembli cosa de pel·lícules, realment està molt present en el nostre dia a dia. Des d’obrir el mòbil fins al PIN d’una targeta de crèdit, utilitzem contrasenyes per amagar la nostra informació privada. Però què és realment un missatge encriptat?

L’Òscar ens va explicar que tot codi ha de tenir un emissor, un missatge encriptat (sorpresa) i un receptor amb la clau per desxifrar-lo. Un cop entesos els conceptes bàsics, ens va portar a través d’una resumida història de la criptografia, des dels anagrames grecs fins al xifratge de Cèsar i finalment, la joia de la corona: la Màquina Enigma. Aquesta meravella de la criptografia, utilitzada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial, empra un intricat sistema de cablejat per encriptar uns missatges que són impossibles de desencriptar. O això creien els nazis. En descobrir aquest impressionant sistema d’encriptació, els aliats van reunir els millors matemàtics d’Europa per desxifrar la Màquina Enigma. Mentre tots els matemàtics es trencaven el cap buscant fórmules i resolent equacions, un home anomenat Alan Turing va tenir la idea guanyadora: vèncer la Màquina amb una altra màquina. Així va néixer l’anomenada “bomba”, que provava milions de combinacions per minut; una fita impressionant en el seu moment.

Un cop acabada la xerrada, les classes vam anar per torns a fer un taller amb l’Óscar, on ens va ensenyar diferents sistemes de codificació i com desxifrar-los. Sense funcions ni àlgebra ni res! Finalment, va acomiadar-se, però ens va encoratjar a explorar el món dels codis secrets, que com diu el nom, està ple d’oportunitats i de secrets, i no tots són tan terribles com les matemàtiques!

Alec D. 4t

El 10 d’octubre de 1860 va néixer Joan Maragall i Gorina al casc antic de Barcelona. Era fill d’un empresari tèxtil que esperava que Joan continués el negoci familiar. Ell ho va viure amb força tristesa perquè ja de ben petit volia dedicar-se a la literatura.

El 1879 el pare va acceptar que comencés la carrera d’advocat i, en acabar, es va dedicar a la literatura i el periodisme. Es va casar amb Clara Noble amb qui va tenir 13 fills i amb qui va viure prop de la plaça Molina, a menys de 10 minuts de l’escola.

Després de conèixer la vida intensa de Verdaguer, els alumnes del grup 4 de 4t vam anar a l’arxiu casa Maragall on vam fer un repàs a la vida de l’autor començant pel llit on va néixer, el despatx on escrivia i el llit on va morir el 1911. A cada estança vam llegir algun poema seu.

Ens va fer gràcia veure que la majoria de poemes ja els coneixíem, però certament no és el mateix llegir-los a l’aula, que recitar-los davant d’una gran llit isabelí que el 1911 va acollir el poeta que marcà l’inici i final d’un moviment com el Modernisme.

Després d’unes setmanes de feina elaborant els jocs de taula. Els alumnes de 1r vam poder organitzar la Fira del Joc. Els professors ens van organitzar en diferents parades on trobàvem els jocs dels companys i unes graelles per a la valoració. Havien organitzat uns torns perquè tots féssim de provadors de 3 o 4 jocs diferents i que 3 o 4 grups de nois i noies d’altres classes provessin el nostre joc.

Va ser una tarda molt divertida. Jugar ens agrada a tots! I aprendre a avaluar la tasca dels nostres companys és un bon repte. En acabar, hem de recollir les avaluacions del nostre joc i reflexionar les valoracions dels companys. Un projecte divertit i que demana molt d’enginy!

Els alumnes de segon a projectes hem treballat la importància de saber preparar una bona exposició oral i dinamitzar una activitat de reflexió i debat. Això és una tutoria.

Durant el mesos d’octubre i novembre tots els alumnes van triar un tema d’interès i, en grups, van documentar-se, van preparar una bona presentació i van fer l’exposició a la classe. Tot seguit, des de l’equip de projectes vam valorar de nou les presentacions i vam oferir-los propostes de millora.

Finalment, els quatre grups escollits van poder anar a les antigues escoles de primària: Lys, Nausica, Peter Pan i Decroly a fer les seves tutories als companys més petits.

A totes les escoles els alumnes d’Els Arcs es van sentir ben acollits i van proposar activitats variades als alumnes de sisè. I és que quan són companys més grans els responsables d’explicar-te que el pas a la secundària és més fàcil del que sembla, que és normal tenir por o inseguretat davant dels canvis, que es poden fer extraescolars tranquil·lament.. la comunicació és més efectiva que quan som els adults els encarregats de donar el mateix missatge.

Els alumnes de segon també tenien un bon repte: fer-ho molt bé i anar a l’escola de petits, ara sí, convertits en grans.

Una bonica experiència!

El Consell Escolar del centre és l’òrgan col·legiat de participació de la comunitat escolar. Els membres del Consell Escolar són elegits per un període de quatre anys i es renoven per meitats cada dos anys. Així doncs, aquest any calia renovar la meitat dels membres de tots els sectors: pares i mares, alumnat, professorat i PAS (Personal d’Administració i Serveis) i el 20 de novembre va ser el dia designat per a celebrar les eleccions.

Cada sector va poder escollir els seus representants exercint el seu dret a vot. Dies abans, els alumnes candidats van passar per les aules per explicar als seus companys les propostes i els objectius pels quatre propers cursos. Una bona manera per conèixer els nous candidats.

Volem felicitar a tots els participants i molt especialment als alumnes, professors i pares i mares que finalment van obtenir el major nombre de vots. Ben segur que serà una experiència molt enriquidora i el Consell Escolar d’Els Arcs farà molt bona feina!

Ja fa anys que els ecodelegats de l’escola col·laborem amb la Fundació Jane Goodall i la campanya Mobilitza’t per la selva. Des de l’entitat recullen mòbils vells per a reciclar-ne el coltan i evitar que la seva extracció destrueixi l’hàbitat de molts ximpanzés.

Des de l’escola vam iniciar una campanya i vam recollir i enviar més de 30 mòbils. Amb aquest primer enviament han recollit prou mòbils per apadrinar un ximpanzé del centre de Txipounga. Ens van enviar un informe de tots els animals que tenien al centre i després de veure els vídeos on ens els presentàvem vam triar el Zezé, un zimpanzé que va perdre en un ull per culpa d’una agressió d’un furtiu.

Ara viu al centre i, gràcies a la col·laboració de tots, durant aquest any serem els seus padrins. Cada 4 mesos rebrem un informe per conèixer el seu estat de salut i seguir la seva evolució.

Com ens agradaria poder-lo anar a visitar!

El darrer dijous 28 de novembre, tot el grup de 3r i 4t vam assistir a la conferència organitzada pel Districte de Sarrià – Sant Gervasi “Prevenim les addiccions” dins del pla per a prevenir aquestes situacions.

Marc Masip, psicòleg expert en addiccions tecnològiques va adreçar-se als joves de l’escola amb una idea clara: l’únic de veritat efectiu per no desenvolupar una addicció és no provar-la mai.

Una addicció és sempre dolenta, sigui al que sigui, perquè el que determina el comportament addictiu és la necessitat d’alguna cosa, una necessitat molt forta que farà que si hem de prescindir d’allò a que som addictes el nostre comportament variï i pot desenvolupar ansietat i fins i tot ira o violència.

Si l’addicció és, a més, a una substància tòxica el perill és més més gran.

Totes les addiccions són més greus, a més, com més jove és la persona que les pateix perquè el cervell és més mal·leable i les conseqüències, pitjors.

Així doncs, cal tenir les idees molt clares i incidir en la prevenció més que en buscar solucions.

Agraïm a l’Ajuntament de Sarrià haver-nos ofert una xerrada tan necessària com aquesta.

Durant les darreres setmanes de novembre, el Jordi, del cos de Mossos d’Esquadra, ha vingut a les tutories de 3r i 4t per fer una tasca preventiva sobre seguretat a les xarxes. A partir d’aquí hem parlat sobre l’assetjament, les xarxes socials, les estafes online i els trastorns alimentaris o de personalitat que les xarxes també empitjoren.

A grans trets, és molt important que els joves tinguin i mantinguin una bona xarxa de suport real (no virtual) i que davant de qualsevol conflicte demanin ajuda als pares, professors, els mossos si cal… Les xarxes socials, els cercadors o la intel·ligència artificial mai han de ser la font de consulta de qüestions personals o problemes i la tasca preventiva sempre és la  més eficaç.

Gràcies, Jordi, per ser tan proper i empàtic i per ajudar-nos a evitar possibles futurs problemes.

El passat 18 de novembre, l’AFA de l’escola va organitzar la primera de les conferències d’aquest curs: “El cervell de l’adolescent” a càrrec de David Bueno, doctor en Biologia i professor a la Universitat de Barcelona i expert en neurociència i genètica del desenvolupament.

La conferència estava programada a l’escola, però després de la previsió d’assistència vam acordar un canvi de localització a la sala d’actes del CIC, a Via Augusta.

La conferència va ser una oportunitat extraordinària per comprendre els canvis biològics que tenen lloc al cervell durant l’adolescència. En efecte, la metamorfosi que experimenta el cervell dels adolescents ens explica alguns dels seus comportaments, que no poden evitar. Aspectes com el desordre extern, la reactivitat emocional, les criaturades barrejades amb raonaments adults són característiques comunes d’aquesta etapa.

Partint d’aquesta base i malgrat que no hi ha receptes màgiques, cal saber que és molt important mantenir els vincles i una relació de confiança mútua amb els nostres fills i filles. D’aquesta manera, ens vindran a buscar quan els calgui, i en el moment que s’apropin, hem d’acollir-los amb una atenció plena, fer-nos presents i donar-los el suport emocional que necessiten. Cal evitar la sobreprotecció i hem de demostrar-los que confiem en ells, per empoderar-los a prendre decisions en totes les situacions noves a les quals s’enfronten.

També hem de tenir en compte que els adolescents necessiten tenir límits, sempre argumentats i coherents, però sabent que en algun moment els trencaran. Quan això passi, les amonestacions han de permetre reconduir el tema positivament, formulant-los preguntes com ara “com ho podem fer millor?”.

En conclusió, en David Bueno ens va llançar moltíssimes idees per la reflexió per engrescar-nos a acompanyar els nostres fills i filles en l’adolescència amb alegria i fins i tot, un somriure sota del nas!