- Matt Lamb
- Paraigües per a la Pau
- Parc d’escultures de l’Escola Els Arcs
- Millenium
- El mural del Mil·lenni
Nascut a Xicago l’any 1932, d’origen irlandès. Fins els 58 anys dirigí una important empresa heretada del seu pare. Una greu malaltia el fa reflexionar. Deixa el mon dels negocis i es dedica plenament a la seva passió: la pintura, a la que s’hi dóna en cos i ànima.
Cal destacar les grans exposicions a la Catedral de Wstminster i al Parlament Europeu d’Estrasburg.
També ha exposat a Barcelona, San Petersburg, Venècia. Té museus a Estats Units, Argentina, Alemanya, Xina… Ha estat director honorífic del Museu del Vaticà. De les seves obres, en general de gran format, destaca la decoració de la capella Regina Pacis a l’església de St. Martin a Alemanya.
Matt Lamb morí l’any 2012.
Els tràgics atemptats de l’11 de setembre de 2001 a Nova York marcaren un punt d’inflexió en la vida personal i artística de Matt Lamb. Al maig de 2002 i dintre del programa de recuperació psicològica que seguien els 38 orfes de pare i mare a causa dels atemptats, el govern nord-americà encarregà a Matt Lamb un taller de pintura per a ells. Durant tres dies a Washington, l’artista dirigí aquestes classes tan especials. Els nens expressaren tots els seus sentiments sobre les teles d’uns paraigües, com a símbol de protecció i solidaritat. A partir d’aquell moment Matt Lamb va organitzar per tot el món, no només a les escoles, sinó també a universitats i fàbriques. Aquests tallers anaven sempre acompanyats d’un missatge de pau i esperança.
El 24 de maig de 2004 Matt Lamb dirigí el taller als alumnes de primer d’ESO de la nostra escola. A l’octubre de 2007 tots els alumnes de l’escola més els alumnes de segon cicle de les escoles Lys, Nausica, Peter Pan i Reina Elisenda, van ocupar l’avinguda de la Catedral per pintar paraigües per a la pau. Matt Lamb dirigí el taller i animà a tots a lluitar per la pau.
Després de la jornada del 2004 a l’escola tots plegats quedàrem impactats per l’energia i el desig de pau i esperança que ens va transmetre l’artista. Es creà un ambient excepcional entre alumnes i professors que impressionà el propi Matt Lamb. Uns mesos més tard, en el seu estudi de París realitzava nou escultures per a l’escola com a record d’un dia inoblidable. Aquestes escultures de ferro, amb formes d’inspiració picassiana i colors mironians, els seus grans referents, representen la iconografia i el simbolisme típic de l’obra de Matt Lamb. Les figures humanes adopten posicions desinhibides de benvinguda i acolliment, sempre reflectint l’energia de l’artista. També hi són la doble cara, símbol de la capacitat de bondat i maldat de l’ésser humà, els animals fantàstics i les flors que broten del cap i que ens recorden el nostre irremeiable procés: néixer, florir i morir.
La segona pintada de paraigües l’any 2007 va tornar a fer reviure l’emoció i els sentiments de la primera. Matt Lamb ens va fer una sorprenent proposta. Al seu estudi de Xicago havia creat un gran mural de 19×3,6 m titulat Millenium per a l’aeroport de Munich, però no li agradava massa l’indret on el volien col·locar i va decidir que el lloc ideal era la pista coberta de la nostra escola. Davant de la nostra estupefacció ens va dir: “és el lloc ideal, sempre estarà envoltat de gent jove fent esport, estarà en un espai ple de vida i d’energia”.
Llegiu l’article de Josep M. Cadena a El Mural del Mil·leni
Per Josep M. Cadena
Format per un conjunt de teles que es juxtaposen les unes amb les altres i que per la mateixa manera d’estructurar-se han demanat un gran treball previ de composició, el mural representa, el mil•lenni, els deu segles en què s’ha creat el període més intens que ha viscut la societat humana. Al llarg d’aquest mil•lenni es va anant formant la consciència d’integració, de globalitat, de coincidència de voluntats de les petites nacions i dels éssers humans que, convençuts primer de venir de races diferents, ara ja saben que en constitueixen una de sola.
Disposo d’una explicació del pintor sobre el significat i les característiques iconogràfiques de la seva obra. Agraeixo a Matt Lamb que m’hagi proporcionat aquesta guia per entrar en un mural tan complex com és The Millennium ara ja li dono el títol original que li pertoca, que va ser pintat amb la intenció de representar el principi, la meitat i el final del mil•lenni i que ha acabat representant el principi, la realitat i un altre cop el principi, ja que en aquesta, la immutable roda del temps mai no ha parat de girar.
Al centre de la pintura, presidint-ho tot, hi ha una figura groga amb barret vermell que és el creador. A sobre s’hi troba la representació de l’astut, de l’hàbil, del que persegueix aconseguir els seus fins sense mirar prim, utilitzant l’engany o tota mena d’artificis per fer caure els altres en els seus paranys. Podria ser el dimoni, el maligne i, encara que el pintor deixa de de donar una definició més exacta, ell mateix diu: “No hi ha cap dubte que es tracta d’un ésser de qui cal protegir-se.” Per això avisa, amb la representació d’una dona que l’abraça l’esperit femení, que de fet comparteix el que es considera només masculí, té tendència a deixar-se entabanar de la perills dels afalacs i de les mentides.
A la dreta del mural, Lamb considera que s’hi troben els antics personatges de la història humana, tant els que foren reals com els imaginaris. Hi són representats els grecs o els clàssics i les figures mitològiques; els indis americans i els nadius de tots els països, així com els que, fent de reis sobre els altres, imposaren el poder que arribaren a tenir. A més també hi ha ocells i peixos que representen la natura, així com tota mena de criatures estranyes creades per la imaginació humana, sempre enfebrat per la por al que és desconegut.
Tornem a la part central. Al costat del creador s’hi troba la dona del mar i a sobre una altra dona de cabells vermells que representa, al meu entendre, tant la diversitat com el goig de viure. També hi podem veure un home que treu el seu gos de l’oceà, amb peixos que l’envolten. I és dins d’aquesta estructura amb noves persones i animals, quan el pintor simbolitza el començament dels nous temps.
Passem ara a l’esquerra, on unes grans imatges d’esperits ens assenyalen les il•limitades oportunitats que ofereix el futur. Les acompanyen unes petites figures vermelles i blanques que simbolitzen la gràcia de Déu, aquella que l’Esperit Sant transporta per l’aire i que només depèn de nosaltres l’encert d’agafar-la i guardar-la.
Matt Lamb ens ensenya amb el seu mural que tot el que va passar abans del moment en què vivim serà determinant per al futur. Per això, si posem la màxima voluntat en integrar-nos en l’amor i en el poder del Totpoderós, el nostre poder, el nostre amor i, en definitiva, la nostra pau no tindran límits. Depèn de nosaltres mateixos fer-ho o no fer-ho.
Les figures del mural estan obertes a tota mena d’interpretacions. Fins i tot hi ha una pilota, representació també del món, que als seguidors dels diferents esports entre aquests el bàsquet que habitualment es practica a la pista que presideix aquesta gran pintura els poden suggerir partits de competició. Tot pot ser el que es vulgui veure. El pintor és conscient que resulta absolutament factible utilitzar la imaginació, combinada amb el sentit de la vista, per interpretar cada imatge com es vulgui i relacionar-les com sembli millor. En el fons, tot el que es pensa i s’imagina respon a les experiències personals que es tinguin. Matt Lamb acostuma a dir “és el que és” i jo afegeixo, en relació al mural The Millennium, que aquest és el passat que ens assenyala el camí cap a un joiós futur de pau i d’entesa si sabem superar el present.
